Geotèrmia solar > Evolució

Evolució. Referència mundial

La primera bomba geotèrmica va ser instal·lada al Commonwealth Building de Portland (Oregón) a l’any 1946. Malgrat aquest prematur esdeveniment, la geotèrmia solar no esdevé popular fins a la crisi del petroli de 1973, on països com Alemanya, Suècia, Estats Units, Canadà o Anglaterra van potenciar l’utilització de la bomba de calor com a alternativa dels combustibles sòlids.

Tenint en compte els ambiciosos objectius de la UE sobre l'energia renovable, previstos per a 2010 , s'han engegat diverses campanyes per a plantar cara a aquesta fita. L'actual campanya “Energia Sostenible per a Europa 2005-2008” pretén com una de les seves metes, per a potenciar les energies renovables, la instal·lació de 250.000 bombes geotèrmiques. En el nostre país, donat el poc grau de maduresa del mercat de la geotèrmia solar, es confon en molts casos, la geotèrmia d'alta entalpia (creació energia elèctrica) amb la geotèrmia solar (que aprofita energia tèrmica solar i sent una excel·lent solució d'eficiència energètica). Els organismes oficials van incorporant la geotèrmia solar com energia renovable seguint la tendència europea.

A continuació podem esmentar les principals referències dels organismes oficials en matèria de geotèrmia solar i la seva aplicació a la climatització dels edificis:

A. Llibre Blau de les Fonts Geotèrmiques. Comissió Europea 1999.

Aquest llibre es pot considerar com la referència comunitària de l’energia geotèrmica. En ell s’especifica que hi ha dos sistemes d’explotació de l’energia geotèrmica: les fonts d’alta temperatura, més de 150º C utilitzades per a la generació d’energia elèctrica i les fonts de baixa temperatura (menys de 150º C) que s’utilitzen directament com a energia o bé a través de les bombes de calor, inclòs per sota dels 20º C. L’energia geotèrmica no genera cap emissió de CO2.

Les bombes de calor geotèrmiques (GHP) poden funcionar en tots els països. El seu mercat és molt ampli: des de cases unifamiliars a complexes edificis públics. La doble funció de les GHP (calefacció i aire condicionat) fa que s’esperi una forta implantació en un futur molt proper. L’ús de les bombes de calor està molt estès a EEUU i a Japó. Però a Europa només s’utilitza a Alemanya, Suïssa, Àustria, i Suècia. El mercat potencial és també important en els països que necessiten aire condicionat com és el cas d’Itàlia, Portugal i Espanya.

B. Departament d’energia dels EEUU.

Les bombes de calor geotèrmiques (GHP) proporcionen una energia econòmica per a escalfar i refrigerar la llar. Les seves principals avantatges són:

- Baix consum d’energia.
- Comoditat al llarg de l’any (grau de confort molt alt).
- Característiques del disseny (tamany més reduït).
- Estètica millorada: Els equips no requereixen torres de refrigeració.
- Respecte total al medi ambient.
- Baix cost de manteniment.
- Calefacció i refrigeració a la vegada.
- Durabilitat (més de 20 anys).

C. Llibre Verd de la Comissió d’Energia de la Comunitat Europea:

Indica que la Unió Europea ha de millorar la seva dependència en matèria energètica que actualment és del 50% i s’espera que ascendeixi a taxes del 70% al 2030. Les emissions de CO2 estan pujant, i per tant existeixen dificultats per a complir amb els compromisos de Kyoto. El creixement de la demanda energètica només pot ser influïda en matèria de promoció d’economies en els edificis i en el sector dels transports.

D. Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la millora energètica dels edificis ens diu:

El consum energètic a la UE va creixent any a any. D’aquest consum el 40,7% de la demanda és utilitzada pel sector residencial i terciari. I només un 10% de l’energía consumida per aquest sector prové de fonts d’energies renovables. Al sector terciari (residència i serveis), el consum per climatització i obtenció d’aigua calenta representa més d’un 65% del seu consum. Es pensa potenciar les economies realitzades gràcies a les mesures de promoció i rendibilitat energètica dels edificis en aquest camp, juntament amb l’enllumenat. Amb un conjunt de mesures sembla possible economitzar el 22% del consum actual amb un horitzó situat al 2010. El futur de les bombes de calor ve condicionat al descens del seu preu i la millora dels rendiments.